Fa un any, per aquestes dates, vaig publicar un article en aquest mitjà de comunicació amb el títol “11 de setembre del 1714 – 11 de setembre del 2015” on demostrava que la data elegida per la Diada de Catalunya estava basada en una guerra dinàstica, civil i fratricida per dos reis absolutistes que es disputaven el tron d’Espanya. Al mateix temps, parlava de la manipulació de la Diada pel govern de la Generalitat en la seva contribució per fer una commemoració esbiaixada en benefici dels nacionalistes.

Bé, un any després, com era d’esperar, la situació no ha canviat, podíem dir que ha empitjorat. La manipulació del Govern és total fins al punt que aquest 2016 el mateix president de la Generalitat, diversos dels seus consellers i la presidenta del Parlament han anat a actes de l’ANC prenent partit per les tesis independentistes. Això no és correcte des del punt de vista polític i moral, els membres del Govern són figures institucionals que estan al servei de tots els catalans i catalanes i com a tals, no poden prendre partit per una ideologia concreta en una data tan important com és la Diada. Podríem citar altres incongruències, no tan sols dels càrrecs institucionals sinó de la classe política en general en l’acte de l’ofrena floral a Rafael de Casanova, figura històrica que en els últims moments de la defensa de Barcelona es va convertir en un “botifler” que va fugir disfressat de monjo a Martorell on va viure la resta de la seva vida exercint d’advocat i perdonat per Felip V.

I si parlem de les institucions? La situació és la mateixa i els exemples són molts, des del desafiament del Parlament i del Govern a Tribunal Constitucional d’un estat democràtic, membre de la Unió Europea, al no compliment de sentències com la de donar el 25% de les  classes en castellà als centres educatius. Però, en aquest article em remetré a explicar un fet que es troba més a prop dels ciutadans i que és un exemple més en la il·legalitat en què es mouen moltes de les institucions catalanes. És el cas de les banderes als ajuntaments. Quants consistoris incompleixen la llei de banderes i no passa res? Cada vegada són més els ajuntaments que no executen les sentències que obliguen a ficar les insígnies oficials als seus balcons. A més, en els últims anys s’ha fet un pas més enllà i no només no es compleix la dita llei, sinó que es col·loquen estelades que no són oficials i no es poden ficar en llocs públics. Alguns d’això en diuen la “guerra de banderes”. Doncs no, és la guerra contra la bandera espanyola, absent en totes aquestes cases pairals. I posats a donar exemples donaré el de la vila d’Alcoletge, poble en el qual he residit sempre. L’anterior equip de govern del PSC, quan va inaugurar les obres de restauració de les restes de la Guerra Civil i l’arranjament del Tossal dels Morts per a les visites turístiques, va col·locar en una antena Wi-Fi, propietat del dit ajuntament, una senyera. L’actual govern municipal, fruit del pacte entre CiU i ERC, va substituir dita senyera per una estelada. Totes les meves accions legals envers el mateix ajuntament i altres autoritats no han tingut fins al moment cap resultat. També, com he citat abans, pocs dies abans de la Diada van fer un pas més i van col·locar una estelada al pal del balcó juntament amb la senyera i la bandera del poble. De nou, una institució que ha de servir a tots els ciutadans es posiciona al cantó dels separatistes, deixant de banda els ciutadans que no pensen igual i incompleix la llei, deixant de ser un exemple per als veïns.

Aquestes són les actituds de moltes de les nostres institucions. Així volen crear un “nou país”? Si en algun moment s’assoleix la República Catalana, amb quin argument podran demanar que els ciutadans compleixen les seves normes quan ells no ho han fet? Però he de dir, que els que ens anomenen unionistes, qualificatiu que m’agrada molt, no ens estarem de braços plegats. Vull que quedi clar que lluitarem de forma pacífica i democràtica però contundentment contra aquest “status quo” front l’establiment nacionalista.

Daniel Rubio, regidor de C’s a la Paeria de Lleida

Historiador

Article publicat a 7accents.