Tots tenim avis, tiets, pares, i veiem com es van fent grans, com van tenint dificultats per realitzar algunes tasques o per recordar fets passats. És llei de vida, que en diuen. Bé, doncs, n’hi ha alguns que poden valdre’s per sí sols i no necessiten una atenció especialitzada però, n’hi ha d’altres que tenen unes dificultats majors o problemes més accentuats que els impedeixen dur una vida més o menys estable.
Per facilitar l’adaptació de les persones dependents, existeix l’anomenada “Llei de la dependència”, que assegura uns mínims d’atenció a persones dependents seguint uns paràmetres estandarditzats. A Catalunya existeix aquesta llei, però les coses si no es renoven arriben a quedar inservibles. Si no es modifica la llei actual es tardaran 416 anys en atendre a totes les persones que han demanat l’ajuda per la dependència. Quatre segles per poder facilitar la vida de persones amb dificultats. Hi ha gent que mor i arriba l’ajuda a posteriori.
És normal aquesta situació en una comunitat avançada? A tots ens agrada rebre una atenció correcta per a nosaltres i per als nostres, per tant hem de fer alguna cosa per impedir que aquesta situació sigui el pa de cada dia de milers de famílies. En el primer ple del Parlament de Catalunya d’aquest mes, es va presentar una Proposta de Llei per millorar la qualitat i la puntualitat d’aquest servei, i per dotar-lo de més finançament i transparència. En un primer moment, el govern va presentar una esmena a la totalitat i s’oposà a debatre en seu parlamentària la proposta presentada per la diputada Noemí de la Calle, segons declaracions “perquè es proposaven formes d’avaluar i no es donaven solucions a la problemàtica real”.
Sense canvis en el motor del sistema, no s’aconsegueix canviar la superfície visible, i aquests canvis són necessaris. Finalment la proposta va ser aprovada per majoria de tots els grups parlamentaris i l’esmena del grup parlamentari del govern va ser retirada. Els canvis començaran a ser visibles gràcies a la proposta feta per Ciutadans.
Cristina Daza
Artículo publicado en la contra de La Mañana (20.3.17)