Una nana repetitiva ajuda als nadons a adormir-se. Una declaració d’intencions repetitiva fa que les persones que l’escolten s’adormin. Estem tan acostumats ( i cansats) de sentit sempre el mateix que, allò que ens avorreix ressona en les nostres orelles com a música ambient. “Els terminis i els calendaris s’han de complir de manera seriosa”, llegia en boca del secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, referent a la connexió ferroviària que s’ha de potenciar amb el Corredor del Mediterrani. Lleida també hi era present. Necessita la connexió amb la resta de ciutats que formen el Corredor per tal de prioritzar el corredor de mercaderies agroalimentàries.
El quid de la qüestió és necessari per al territori, com és el benestar social i la unitat territorial. Però, el llarg procediment que l’envolta el desvirtua. Portem tant temps sentint aquesta reclamació, com la que es finalitzi el canal Segarra-Garrigues o que es posi solució a la sinistralitat de l’N-240, que els discursos de compliment de calendari i de reclamacions no calen. I no ho fan, perquè el principal interlocutor que es queixa i posa el crit en el cel és qui no compleix els seus terminis ni les seves obligacions. Ja és sabedor que a la Generalitat li costa pagar i acumula un deute amb les administracions. Concretament, amb l’Ajuntament de Lleida arrossega més de 10 milions d’euros. Però, mentrestant, el ‘play’ continua i la música ambient es repeteix com una nana.
Cristina Daza
Artícle publicat a la contra de La Mañana (16.1.17)