Després de fer-se oficials els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27-S, el conglomerat de partits i associacions que van conformar la candidatura guanyadora de Junts pel Sí, es va quedar amb un 39,54% dels vots emesos, molt lluny de la majoria aclaparadora que pretenien aconseguir per donar credibilitat internacional al procés separatista promogut pel president Mas. Deixant de banda que una reforma menor com la de la Constitució precisa dues terceres parts dels vots, ni sumant els vots de la CUP, s’arribava a l’anhelat 50%. El fracàs del pretext plebiscit unilateral ha estat evident i ha quedat palesa l’absoluta divisió dels catalans al respecte. Qualsevol moviment secessionista requereix majories internes aclaparadores, i més si es tracta de fer-ho al cor d’un Estat democràtic. Se’ns dubte el procés està tocat i prova evident serà la indiscutible participació dels partits independentistes en les eleccions al Congrés dels Diputats, que per si no ho recorden els companys d’ERC i de CDC, es tracta d’un hemicicle que es troba al mig de Madrid amb un parell de lleons de bronze a la porta i és el lloc on resideix la sobirania de tots els espanyols.
Ara diuen que tenen un mandat popular i que iniciaran un poder constituent… i si és així… que diantre volen fer escalfant cadires en un Parlament “estranger”? Realment no s’entén. Diuen que per negociar amb Madrid la secessió… però, no va ser el mateix Mas qui va justificar la fugida cap endavant dels darrers anys perquè amb Madrid no es pot parlar? Llavors en què quedem, en què es pot parlar o en què no?
Al cap i a la fi, Artur Mas ha anihilat per sempre la capacitat de frontissa del nacionalisme català. Una vegada trencada la baralla, cap partit amb aspiracions per governar Espanya podrà pactar a Madrid amb un partit independentista. La seva capacitat de negociació o d’interlocució en defensa del territori amb l’Estat ha quedat reduïda al no res.
La crua realitat és que els afers que afecten el territori lleidatà es decideixen a Madrid i a Brussel·les. Qui defensarà ara els interessos de la pagesia o les necessitats d’infraestructures del territori? Uns diputats que diuen que estan de pas? O directament uns diputats, els quals “passaran” a formar part dels grups minoritaris sense cap mena de capacitat de pressió?
Sense dubte un vot a “Junts pel Sí” a les eleccions al Congrés és un “SÍ/NO” com una casa de pagès, la prova inequívoca de l’assumpció del fracàs del procés per part de bona part dels seus votants. Si hem de fer cas de les enquestes i dels resultats del 27-S, en un Congrés sense majories absolutes, el partit decisiu serà Ciutadans, guanyi qui guanyi les eleccions.
Potser ja és hora de començar a pensar en curt i mitjà termini, i ha exigir que ens atenguin i ens governin aquells que ho han de fer. Potser ara és l’hora, com deia la campanya… però de què les polítics tornin a la feina i es deixin de romanços.
Óscar Uceda Márquez
Candidat al Congrés per Ciutadans
