Òmnium Cultural neix el 1961 impulsat per destacats catalanistes del moment com Fèlix Millet i Maristany, pare de Fèlix Millet i Tussell, condemnat per corrupció per l’anomenat Cas Palau de la Música. La funció inicial fou la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalana, és a dir, aquella feta només en català. Clausurada per les autoritats de la dictadura, fou legalitzada novament el 1967 gràcies a un cert “aperturisme” impulsat pel ministre Manuel Fraga Iribarne. Amb l’arribada de la democràcia, la institució va poder desenvolupar-se amb total llibertat i ha assolit una gran importància en el món nacionalista essent des del 2006 partidària del “dret a l’autodeterminació”, i amb el ‘procés’ separatista des del 2015.

Aquesta entitat finança les seves infraestructures i activitats amb quotes dels seus socis i subvencions públiques provinents de les institucions catalanes. En la versió castellana de la seva pàgina web declaren que només reben un 1% del seu pressupost en donacions públiques, però del 2005 al 2017 van rebre més de 20 milions d’euros per “incentivar el catalanismo, encargo de estudios y campañas de recaudación” (ABC, 10-10-2017).

Òmnium, com altres entitats, s’ha convertit en una eina més del nacionalisme sota el qualificatiu de cultural. Encara que seria discutible la seva defensa de la cultura catalana com aquella només feta en català i no considera com a tal, l’expressada en castellà, llengua també oficial a les nostres contrades, el més greu resideix en què és una associació cultural regada amb subvencions públiques. És una punta de llança d’un nacionalisme excloent, com tots, que entre altres activitats va endegar una mena de campanya contra els comerços i les empreses que retolaven en castellà  presentant diverses denúncies. El seu president Jordi Cuixart va ser un dels promotors actius de l’assetjament a la Guardia Civil els dies 20 i 21 de setembre de 2017 davant de la conselleria d’Economia. Per aquesta acció està en presó preventiva. L’Audiència Nacional ha confirmat la sanció de 200.000 euros a Òmnium per la vulneració de la Ley de Protección de Datos en la consulta il·legal del 9N. Des del 2012, el llavors president Artur Mas es va recolzar en aquesta entitat i en l’ANC pel seu ‘procés’ independentista i que arriba fins avui dia. En unes declaracions del 23 de gener de 2018, el sots president d’Òmnium, Marcel Mauri, va dir que no acceptarien una sentència sobre els presos separatistes que no sigui l’absolució i, que en cas contrari, era partidari de les mobilitzacions. Com es pot veure, tot un atac al poder judicial i per extensió, a tot un Estat democràtic de la UE com és Espanya.

Una societat democràtica no pot subvencionar entitats que sota el paraigua de la cultura o qualsevol altre es dediquen a pervertir l’ordre constitucional i la democràcia. La Paeria ha donat en la darrera Comissió Informativa de les Polítiques de Drets i Serveis a les Persones, per a la Política Cultural, de l’Educació, de l’Esport i de la Participació una subvenció de 1.200 euros a aquesta entitat. Estarem atents a les activitats que es financen amb aquests diners i ens plantejarem des del nostre grup la retirada de qualsevol ajuda a Òmnium, una entitat que exclou als no separatistes i que és una eina del nacional-separatisme sota el qualificatiu de cultural, quan s’utilitzi per fomentar aquesta exclusió social.

Daniel Rubio, regidor de Cs Lleida

Article publicat a La Mañana (7.2.2019)